L’AIDA dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Tornen els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats el 1945 i que mostren amb tota la seva esplendor la gran escola de l'escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat -però també de l'intimisme- de l'antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l'artista de Manresa segueixen la tradició de l'historicisme sense caure mai en l’aspecte kitsch.
Amb AIDA, un Verdi de 58 anys demostrava la seva força gegantina i la seva saviesa musical i teatral en escriure un drama intens, una òpera sobre el triangle amorós que condueix Aida, Amneris i Radamés a plasmar la passió, l'amor i l'odi fins a les últimes conseqüències.
El rerefons de l'antic Egipte -l'òpera va ser escrita per celebrar la inauguració del canal de Suez- és l'excusa per tractar la temàtica amb grans escenes simfonicocorals, sense oblidar les magnífiques àries que recorren l'extensa partitura.
Debut de la soprano nord-americana Angela Meade al Liceu.
Durada aproximada: 4 hores
